Coneix el mestre artesà que dona nom a la nostra comissió, un creador que va transformar la tradició del cartó i la fusta en pur art avantguardista. El seu esperit innovador i atrevit el convertixen en el símbol ideal per a encendre la festa en un barri tan jove i cosmopolita com el PAU 5.
Taula de Continguts
- Dels còmics a Barcelona a l’amor per la «Terreta»
- L’escultor avantguardista que va revolucionar la festa
- L’ànima de Remigio al cor del PAU 5
Dels còmics a Barcelona a l’amor per la «Terreta»
Nascut l’any 1932, la infància de Remigio no va ser fàcil: després de quedar orfe a una edat molt primerenca, va créixer a les instal·lacions de la Llar Provincial d’Alacant. No obstant això, el seu immens talent natural i la seua curiositat per les formes li van obrir un camí de llum. Gràcies a la seua tenacitat, va aconseguir beques per a formar-se en l’Escola d’Arts Aplicades i posteriorment a Madrid.
Amb només 18 ans, el jove artista va fer les maletes cap a Barcelona per a ampliar els seus horitzons artístics, on va arribar a compaginar els seus estudis dibuixant còmics per a gegants editorials de l’època, com Bruguera. Però el magnetisme de les seues arrels era massa fort; la crida de la seua volguda «Terreta» i la seua devoció per les Fogueres de Sant Joan el van empényer a tornar a Alacant per a dedicar-se a construir els monuments que tant admirava des de xiquet.
L’escultor avantguardista que va revolucionar la festa
Per a entendre l’obra de Remigio, cal saber que ell es considerava a si mateix, per damunt de tot, un escultor. Esta perspectiva única va canviar les regles del joc als carrers d’Alacant. Com que no era un pintor tradicional de telons, va revolucionar l’estètica de les fogueres substituint les clàssiques pintures de fons per impressionants relleus escultòrics tridimensionals. A més, va innovar pintant les seues figures a l’oli, la qual cosa atorgava als seus ninots un realisme i una riquesa de colors que el diferenciaven de la resta.
Amb el pas dels anys, la seua ment creativa no es va estancar. Remigio va evolucionar el seu art cap al modernisme, utilitzant formes figuratives molt atrevides que fregaven l’abstracció. La seua obra cimera va arribar en 1976 amb la foguera especial «La contaminació»; un monument tan avantguardista i trencador que no només li va donar l’ansiat Primer Premi Especial, sinó que va assentar les bases d’un nou estil artístic que redefiniria el concepte de la festa de cara al segle XXI.
L’ànima de Remigio al cor del PAU 5
Per què una comissió acabada de nàixer tria un artista clàssic com a emblema? La resposta rau en el seu innegable caràcter visionari. Remigio Soler va ser un avançat al seu temps, un creador valent que va saber agafar una tradició popular i donar-li una volta de tuerca per a modernitzar-la per complet.
Eixe és exactament el batec del PAU 5: un barri de nova creació, dinàmic, divers i ple de veïns arribats de tot arreu que busca construir la seua pròpia identitat. Abraçem la tradició alacantina, sí, però amb una mirada fresca i cosmopolita. L’estil avantguardista, escultòric i atrevit de Remigio encaixa a la perfecció amb l’arquitectura i l’energia dels nostres carrers. Ell va portar l’art modern a la festa, i nosaltres portem la festa a la modernitat del PAU 5.
Sabies que…?
Durant la moguda ‘Plantà’ (els dies previs en els quals es munta el monument al carrer) de la foguera «Mitologia» l’any 1973, Remigio Soler es va quedar atrapat dins de la seua pròpia obra! L’artista estava pujat a la part més alta quan van col·locar la rematada final, deixant-lo tancat a l’interior d’un gegantí casc romà de fusta i cartó. Va haver d’improvisar una eixida d’emergència trencant l’estructura des de dins perquè la grua poguera rescatar-lo lligat a una corda.